Faria falta un text infinit per a descriure la realitat que seguim sense poder processar…
Estem que no ens ho creiem, Pipa.
Amic, has deixat un buit que mai es podrà omplir. La terreta, els seus camins i muntanyes, et trobaran a faltar cada dia, igual que nosaltres.
Cada cim, cada senda, recordarà el teu pas ferm i el teu somriure. El teu esperit continuarà vivint entre les roques i el vent de les nostres muntanyes.
Cadascú tenim les nostres aventures amb tu. Sempre era un plaer poder anar mano a mano amb tu, tots dos a soles en qualsevol pla; no feia falta més per a sumar-se que fer-ho amb tu.
També, quan anàvem en grup, tu sempre aportaves intrepidesa, vitalitat i alegria. Teníem tants somnis per complir amb tu…
Ens agrada pensar amb orgull que vas ser part vertebradora d’aquest club i un gran amic amb qui vam compartir tantes alegries junts.
Descansa en pau Jonatan.
T’estimem molt i t’estimarem sempre.
Tambe des del club volem enviar un abraç molt gran a Estefania i a tota la família!
La teua família del CREM.